Isabel de Villena (València, 1430 - 1490) està considerada la primera dona escriptora en valencià. L'única obra que s'ha conservat d'ella és Vita Christi, publicat a València el 1497 per l'abadessa que la va succeir, Aldonça de Montsoriu. Filla il·legítima d'Enric de Villena, noble descendent del casal reial de Barcelona, i besnéta del primer duc de Gandia, Alfons el Vell. Va ser batejada amb el nom d'Elionor i va viure des de xicoteta a la cort de Maria de Castella. El 1445 va professar en el nou monestir de la Trinitat de les clarisses de València (regla de Tordesillas), on va prendre el nom d'Isabel. Allí va ser elegida abadessa el 1462.