Jaume Benavente (Barcelona, 1958) va passar la seua primera infantesa al Brasil. Llicenciat en Belles Arts, en l’especialitat de Pintura. Col·labora com a professor a l’Escola d’Escriptura de Catalunya (ESEC). Autor d'una vintena d'obres, algunes de les quals han estat traduïdes a l'espanyol i a l'italià, ha escrit poesia, narrativa breu, novel·la juvenil (camp en què va guanyar el Premi Ramon Muntaner del 2005 amb Història d'amor a Sarajevo), narrativa de viatges (Viatge d'hivern a Madeira, 2004, i Dietari de Porto, 2013) i, sobretot, novel·les, entre les quals destaquen Masurca de Praia (Premi Roc Boronat 2001), Nocturn de Portbou (2003), Llums a la costa (Premi Pin i Soler 2006), L’home que llegia Miquel Strogoff (2018), Somnis de Valparaíso (Premi València de Narrativa 2020) i Els dies sense fi (2022).

Té un canal a Telegram
t.me/jaumebenavente