L’any dels gegants benèvols

Enguany se celebra el centenari del naixement de Roald Dahl, un dels escriptors per a públic infantil i juvenil més reconeguts arreu del món, amb títols que han esdevingut clàssics de la literatura universal com Charlie i la fàbrica de xocolate, James i el préssec gegant, Matilda o Històries imprevistes. Coincidint amb l’efemèride, aquest juliol s’ha estrenat El meu amic el gegant, una pel·lícula del director Steven Spielberg que adapta una de les obres més conegudes de l’autor: El Gran Amic Gegant.

Aquesta novel·la conta la història d’una xiqueta òrfena que és raptada pel G. A. G. (el Gran Amic Gegant). Com que es tracta d’un gegant bo i vegetarià, no se la menja, sinó que se l’emporta a la seua cova i es fan amics. La resta de gegants, en canvi, sí que mengen carn i, si és possible, d’infants. La jove protagonista convenç el seu amic de fer alguna cosa per evitar aquesta carnisseria i van a veure la reina d’Anglaterra perquè els ajude.

Precisament, El Gran Amic Gegant és l’obra en la qual s’inspira un dels contes més entranyables de l’autora de Tàndem Maria Dolors Pellicer. El gegant Romuald és un títol il·lustrat per Paco Santana en què es reflecteix la mateixa tendresa que pobla l’univers fantàstic de Dahl. Perquè no tots els gegants són malvats i es diverteixen fent-nos mal, sinó que n’hi ha que són molt distints.

El gegant Romuald ens explica que en un país més enllà del mar viuen una colla de gegants destarifats. Són més alts que una casa de tres pisos, però tenen el cap tan xicotet que no hi cap ni un pensament. Excepte a Romuald, que és diferent de tots ells. Així, Pellicer ens acosta una història per a lectors a partir de 6 anys que no només captivarà els més menuts, sinó també les mares i els pares. Una lectura perfecta per a celebrar el centenari d’un dels autors més estimats de la literatura universal.