Gemma Pasqual (Almoines, 1967) és escriptora. A més a més ha col·laborat en diverses publicacions periòdiques, com ara les revistes Literatures i Caràcters, i ha format part del consell de redacció de L’escletxa. És vocal de la Junta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, vocal de la Junta de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes, vocal del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes, membre del PEN català i patrona de la Fundació Reeixida.
Entre les seues obres destaquen: Marina; Et recorde, Amanda; L’últim vaixell –totes tres guardonades amb el Premi Samaruc–; Quan deixàvem de ser infants. Vicent Andrés Estellés des del fons de la memòria; La mosca, assetjament a les aules (Premi Benvingut Oliver); Llàgrimes sobre Bagdad (Premi Barcanova), i La relativitat d’anomenar-se Albert (Premi Mallorca de literatura juvenil). També ha sigut guardonada amb el Premi Jaume I de Crevillent per la seua contribució al desenvolupament de la literatura juvenil al País Valencià.